S’estableix un nou diàleg amb La Final que revela espais que afavoreixen les relacions entre la usuària, la preexistència i l’entorn. Ho fa des d’una geometria asimètrica que respon tant a la necessitat industrial evident com a la relació ja existent amb el nucli antic.
El nou celler de la plaça de Porrera mira cap a fora per apreciar la immensitat que l’envolta, i alhora mira cap a dins per oferir el servei que necessita el raïm i el confort que necessita l’ésser humà.